
Paisatges naturals
Tresor del Pirineu Lleidatà
El Parc Nacional d'Aigüstortes i Estany de Sant Maurici
Característiques del medi ambient
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un paisatge d'alta muntanya forjat per l'acció glacial. La seva singularitat rau en una combinació de factors que el fan un paratge especial:

Geologia i Orografia: Predominen les roques granítiques, que donen lloc a formes massisses i arrodonides característiques del relleu d'alta muntanya. L'erosió glacial ha excavat valls en forma d'U, circs glacials i ha deixat una impressionant quantitat de llacs (estanys), que són la icona del parc (més de 200). Els cims superen els 3.000 metres en alguns punts, amb desnivells importants.

Condicions Climàtiques

Precipitacions: Són abundants durant tot l'any, superant els 1.000 mm anuals. Gran part d'aquestes precipitacions es presenten en forma de neu durant l'hivern, garantint reserves d'aigua per a la primavera i l'estiu.

Temperatures: Els hiverns són molt freds, amb temperatures mitjanes sota zero i persistència de la neu. Els estius són frescos i curts, amb temperatures agradables durant el dia i nits fresques. La gran altitud implica una important oscil·lació tèrmica diària.

Insolació: Les zones més altes tenen una alta insolació, tot i les freqüents formacions de boira i nuvolositat.


Característiques del sòl
Els sòls són principalment àcids i poc profunds, formats a partir de la descomposició del granit i altres roques silícies. A les zones amb més pendent i les de cims, el sòl és pràcticament inexistent, deixant al descobert la roca mare. A les valls i zones amb vegetació densa, hi ha una capa més rica de matèria orgànica.


Flora carcterística
Boscos (fins a 2.000-2.200 m)

Pi Negre (Pinus uncinata): És l'arbre dominant a les zones mitjanes i altes del parc, formant boscos densos i foscos. Està perfectament adaptat al fred i la neu.

Avet Blanc (Abies alba): Present a les zones més humides i ombrívoles, sovint barrejats amb el pi negre o formant avetoses denses.

Faig (Fagus sylvatica): A les zones més baixes i humides, es poden trobar fagedes, especialment a l'obaga.
Prats Alpins (a partir de 2.000-2.200 m)

Genciana (Gentiana lutea): Planta medicinal amb una flor groga i gran.
Són extensos i florits a l'estiu, amb una gran diversitat de plantes herbàcies.

Corona de Rei (Saxifraga longifolia): Endèmica del Pirineu, amb una espectacular roseta de fulles i una tija floral que pot arribar a un metre.

Margarida dels Pirineus (Bellis perennis): Una flor blanca i petita que embellix els prats.
Vegetació Subalpina i Nival (cims i tarteres)
Plantes que creixen en condicions extremes

Salzes nans (Salix herbacea): Adaptats a viure entre les roques i sota la neu.

Liquens i molses: Recobreixen les roques i són els primers colonitzadors.

Fauna característica

Mamifers:
modi tempora incidunt ut labore et dolore magnam aliquam quaerat voluptatem ut enim ad minima veniam.

Aus
Amfibis i Rèptils

Tritó pirinenc (Calotriton asper): Un amfibi endèmic del Pirineu, que viu en aigües fredes i netes.

Salamandra (Salamandra salamandra): Present en zones humides i boscoses.
Peixos
- Truita de riu (Salmo trutta fario): Les aigües fredes i oxigenades dels estanys i rius del parc són el seu hàbitat ideal.


Relacions Tròfiques

Productors (Autòtrofs)
Consumidors

Consumidors Primaris (Herbívors):
- S'alimenten directament dels productors.
- Isard: S'alimenta de les herbes dels prats alpins, brots tendres i líquens.
- Marmota: Consumeix herbes, arrels i fruits.
- Cabirol: Basa la seva dieta en brots d'arbres, arbusts i herbes.
- Insectes herbívors: Molts insectes consumeixen fulles, pol·len i nèctar.
- La truita de riu jove pot alimentar-se d'algues.

Consumidors Secundaris (Carnívors i Omnívors que s'alimenten d'Herbívors):
- Guineu: Preda de marmotes, rosegadors i petits ocells.
- Truta: Caça petits rosegadors i ocells.
- Àguila reial: Depreda isards joves, marmotes, perdius i altres aus.
- Llúdriga: S'alimenta principalment de truites de riu i altres peixos, crustacis i amfibis.
- Ocells insectívors: Molts ocells consumeixen els insectes herbívors.

Consumidors Terciaris (Grans Carnívors que s'alimenten d'altres Carnívors):
- Trencalòs: Tot i que consumeix principalment ossos, també pot consumir carronya de depredadors més petits.
- El llop (actualment amb presència esporàdica o en expansió al Pirineu) seria un superdepredador, caçant grans herbívors.

Descomponedors
Bacteris, fongs i invertebrats del sòl: Són fonamentals per tancar el cicle de la matèria. Descomponen la matèria orgànica morta (restes de plantes, animals morts, excrements), alliberant nutrients que tornen al sòl i són absorbits de nou pels productors. Sense els descomponedors, els nutrients quedarien "bloquejats" i l'ecosistema col·lapsaria.