Paisatges naturals

Tresor del Pirineu Lleidatà

El Parc Nacional d'Aigüstortes i Estany de Sant Maurici

Característiques del medi ambient 

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un paisatge d'alta muntanya forjat per l'acció glacial. La seva singularitat rau en una combinació de factors que el fan un paratge especial:

Geologia i Orografia: Predominen les roques granítiques, que donen lloc a formes massisses i arrodonides característiques del relleu d'alta muntanya. L'erosió glacial ha excavat valls en forma d'U, circs glacials i ha deixat una impressionant quantitat de llacs (estanys), que són la icona del parc (més de 200). Els cims superen els 3.000 metres en alguns punts, amb desnivells importants. 

  • Hidrografia: L'aigua és l'element definitori. Milers de rierols i cascades ("aigüestortes", d'aquí el nom del parc) serpentegen per les valls, alimentant els nombrosos estanys i el riu Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. La presència d'aigua pura i abundant durant tot l'any és crucial per a la flora i fauna.
  • Condicions Climàtiques 

    Precipitacions: Són abundants durant tot l'any, superant els 1.000 mm anuals. Gran part d'aquestes precipitacions es presenten en forma de neu durant l'hivern, garantint reserves d'aigua per a la primavera i l'estiu. 

    Temperatures: Els hiverns són molt freds, amb temperatures mitjanes sota zero i persistència de la neu. Els estius són frescos i curts, amb temperatures agradables durant el dia i nits fresques. La gran altitud implica una important oscil·lació tèrmica diària.

    Insolació: Les zones més altes tenen una alta insolació, tot i les freqüents formacions de boira i nuvolositat. 

    Característiques del sòl

    Els sòls són principalment àcids i poc profunds, formats a partir de la descomposició del granit i altres roques silícies. A les zones amb més pendent i les de cims, el sòl és pràcticament inexistent, deixant al descobert la roca mare. A les valls i zones amb vegetació densa, hi ha una capa més rica de matèria orgànica. 

    Flora carcterística

    Boscos (fins a 2.000-2.200 m)

    Pi Negre (Pinus uncinata): És l'arbre dominant a les zones mitjanes i altes del parc, formant boscos densos i foscos. Està perfectament adaptat al fred i la neu. 

    Avet Blanc (Abies alba): Present a les zones més humides i ombrívoles, sovint barrejats amb el pi negre o formant avetoses denses. 

    Faig (Fagus sylvatica): A les zones més baixes i humides, es poden trobar fagedes, especialment a l'obaga. 

    Prats Alpins (a partir de 2.000-2.200 m)

    Genciana (Gentiana lutea): Planta medicinal amb una flor groga i gran. 

    Són extensos i florits a l'estiu, amb una gran diversitat de plantes herbàcies. 

    Corona de Rei (Saxifraga longifolia): Endèmica del Pirineu, amb una espectacular roseta de fulles i una tija floral que pot arribar a un metre.  

    Margarida dels Pirineus (Bellis perennis): Una flor blanca i petita que embellix els prats. 

    Vegetació Subalpina i Nival (cims i tarteres) 

    Plantes que creixen en condicions extremes 

    Salzes nans (Salix herbacea): Adaptats a viure entre les roques i sota la neu. 

    Liquens i molses: Recobreixen les roques i són els primers colonitzadors. 

    Fauna característica

    Mamifers:

  • Isard (Rupicapra pyrenaica): El mamífer més característic de l'alta muntanya pirinenca, un tipus de cabra salvatge àgil i robusta. *
  • Marmota (Marmota marmota): Reintroduïda amb èxit al Pirineu, és un rosegador de grans dimensions que hiberna a l'hivern. Se la sol veure a les zones de prats i tarteres. *
  • Cabra salvatge (Capra pyrenaica pyrenaica): També present, especialment a les zones rocoses.
  • Truta (Mustela erminea): Mustèlid de pelatge blanc a l'hivern i marró a l'estiu.
  • Senglars, cabirols, guineus: També presents a les zones boscoses.
  • modi tempora incidunt ut labore et dolore magnam aliquam quaerat voluptatem ut enim ad minima veniam.

    Aus

  • Trencalòs (Gypaetus barbatus): Un dels rapinyaires més grans d'Europa, s'alimenta principalment d'ossos. *
  • Àguila reial (Aquila chrysaetos): Rapinyaire majestuós que caça mamífers petits i mitjans.
  • Gall fer (Tetrao urogallus): Una de les aus més emblemàtiques del Pirineu, molt sensible a les alteracions del seu hàbitat boscós.
  • Perdiu blanca (Lagopus muta): Camuflada amb la neu a l'hivern, canvia el seu plomatge segons l'estació.
  • Amfibis i Rèptils 

    Tritó pirinenc (Calotriton asper): Un amfibi endèmic del Pirineu, que viu en aigües fredes i netes. 

    Salamandra (Salamandra salamandra): Present en zones humides i boscoses. 

    Peixos

    • Truita de riu (Salmo trutta fario): Les aigües fredes i oxigenades dels estanys i rius del parc són el seu hàbitat ideal.

    Relacions Tròfiques

    Productors (Autòtrofs) 

  • Són la base de la piràmide tròfica. Les plantes (pins, avets, faigs, herbes dels prats alpins, molses i líquens) realitzen la fotosíntesi, convertint l'energia solar en matèria orgànica.
  • Al fons dels estanys, hi ha també algues i microorganismes fotosintètics.
  • Consumidors

    Consumidors Primaris (Herbívors):

    • S'alimenten directament dels productors.
    • Isard: S'alimenta de les herbes dels prats alpins, brots tendres i líquens.
    • Marmota: Consumeix herbes, arrels i fruits.
    • Cabirol: Basa la seva dieta en brots d'arbres, arbusts i herbes.
    • Insectes herbívors: Molts insectes consumeixen fulles, pol·len i nèctar.
    • La truita de riu jove pot alimentar-se d'algues.

    Consumidors Secundaris (Carnívors i Omnívors que s'alimenten d'Herbívors):

    • Guineu: Preda de marmotes, rosegadors i petits ocells.
    • Truta: Caça petits rosegadors i ocells.
    • Àguila reial: Depreda isards joves, marmotes, perdius i altres aus.
    • Llúdriga: S'alimenta principalment de truites de riu i altres peixos, crustacis i amfibis.
    • Ocells insectívors: Molts ocells consumeixen els insectes herbívors.

    Consumidors Terciaris (Grans Carnívors que s'alimenten d'altres Carnívors):

    • Trencalòs: Tot i que consumeix principalment ossos, també pot consumir carronya de depredadors més petits.
    • El llop (actualment amb presència esporàdica o en expansió al Pirineu) seria un superdepredador, caçant grans herbívors.

    Descomponedors 

    Bacteris, fongs i invertebrats del sòl: Són fonamentals per tancar el cicle de la matèria. Descomponen la matèria orgànica morta (restes de plantes, animals morts, excrements), alliberant nutrients que tornen al sòl i són absorbits de nou pels productors. Sense els descomponedors, els nutrients quedarien "bloquejats" i l'ecosistema col·lapsaria.

    ¡Crea tu página web gratis! Esta página web fue creada con Webnode. Crea tu propia web gratis hoy mismo! Comenzar